"Nois dolents i noies dolents", va ser com va resumir Riccardo Tisci el seu espectacle mixt de Givenchy: ratlles de presó i roba de treball resistent per a ell: vestits de costura d'encaix de gasa per a ella mentre el dissenyador es va avançar a la setmana de costura de París amb 10 sortides, que va culminar amb Naomi Campbell amb un blazer brillant i poca cosa més.
Aquí hi va haver una altra sortida poderosa de Tisci, impressionant per la moderació que va utilitzar per explorar el tema del tancament, i per la delicadesa d'alta costura que va aplicar tant a la confecció aguda i hipermasculina com a la roba esportiva de carrer.
L'autodeclarada "obsessió" de Tisci per la roba de treball nord-americana era senzilla en l'ús de colors mecànics, bandanes i monos, arribant al clímax amb una versió d'alta costura d'aquest últim per a ella, cadenes brillants que delimitaven les costures.
"Si això no torna el denim, no ho farà res", va dir després un convidat, referint-se als abrics índig amb ribets de cuir, els texans prims de color bloc i els vestits calderes de mezclilla de color blau pàl·lid o negre carbó, imatges fantasmals de Jesús a la creu incrustat a la tela.
Les imatges religioses, les ratlles i els quadres van ser les principals històries d'impressió, però no van posar en escena les noves formes: samarretes i bates encaixades, bermudes de vestit estricte i vestits i abrics amb espatlles fortes. Contra la tendència de l'esbarjo, la confecció de Tisci eren totes línies precises i teixits compactes, ni una unça de greix a la vista.
Aquest espectacle a l'aire lliure tenia l'electricitat habitual: els germans Martinez feien ritmes de cor fosc mentre els models s'assaltaven per escales d'acer i per cel·les metàl·liques.
Tisci fa 10 anys a Givenchy i s'ha convertit en un dels pilars de la temporada masculina.
48.8566142.352222