Cada temporada, Juun J defineix un punt focal al voltant del qual girar. A "Middy", es tractava menys del denim que va anunciar que d'explorar altres meniscs aprimats: roba esportiva i sastreria; volums i plànols; bifurcació de gènere. El tall andrògin de pixie ros va assenyalar aquest últim, i va destacar una evolució en els seus ideals masculins superlatius.
Hi va haver una marcació definitiva del seu costat femení, amb més força que mai. La combinació va donar vida a una gran quantitat d'híbrids transformables, com ara pantalons que s'obren per revelar la part inferior d'una jaqueta, deixant entreveure que es tracta d'un mono o d'un mackintosh de tela i denim sobre una jaqueta. La paleta de colors de negre, denim i blanc va ser dictada pels materials.
La impressió perdurable va ser que J. tornava a consideracions bidimensionals. Les línies es consideraven oposades als cubs, cosa que conduïa a la seva distorsió, ja sigui a través d'una cremallera deixada oberta per revelar una capa interior contrastada o com les ratlles que es fonen d'un jersei de punt lleuger. Fins i tot a les jaquetes boxer, el volum que ha arribat a personificar el glossari de Juun J va fer un revés a la idea d'allargar les línies. Desfer-se de la seva màniga, això era més visible. Els pantalons queien rectes del maluc, de vegades detallats com pantalons de mariner, la cama s'ajuntava pel pes de la tela, trencant-se a l'empenya. Fomentant aquesta idea, una brusa de mezclilla recoberta va caure molt bé, i aquest efecte visual va continuar als pantalons com una franja d'esmòquing a joc.
Per acabar l'espectacle, totes les siluetes blanques, armilles amples sense mànigues i pantalons curts abreujats. Parlaven de confiança fluida, una sensació proto-Ziggy que escapava de la necessitat d'etiquetar. Denim blanc: normalment un no-no, avui un sí, si us plau. La nova pàgina de la història de Juun J comença amb aquesta primera línia.
48.8566142.3522219