per SARAH MOWER
"Cavallers pagans amb armadura brillant. Capes sobre capes com a mecanisme de defensa. Una cosa de punt i acollidor, l'epítom de l'artesania britànica". Jonathan Anderson estava de manera succinta quan va explicar els elements de la seva col·lecció de roba masculina de tardor. Els seus models, més escuders de cara fresca que cavallers endurits per la batalla, eren certament un toc medieval, amb les seves capes allargades en forma de tabarda i els símbols i pegats heràldics que representen vitralls cosits als seus jerseis i texans. Tot i així, hi havia una sensació d'elegància fresca i desgarbada mentre caminaven amb les seves bengales fluides, seguint les seves mànigues súper llargues i les bufandes llargues de punt de cable. Bé, elegància que pot existir en la mateixa frase que la manta de ganxet feta a casa, és a dir.
On s'originen aquests fils?
Un reflex instintiu en aquests temps apocalíptics és imaginar els nostres dies com un descens a l'Edat Fosca, sens dubte una de les principals raons de la brutal ressonància de Joc de trons. Una part del cervell d'Anderson s'ha desplaçat en aquesta direcció recentment. Segons es diu, és un acumulador voraç d'investigacions històriques arcanes, un vaixell d'arrossegament de mercats d'antiguitats i un gos bric-a-brac. La seva darrera col·lecció de roba de dona tenia jaquetes basades en els jubóns d'Enric VIII. Potser es va topar amb les mantes de ganxet d'una parada de l'església a casa seva, a Irlanda del Nord? Els quadrats de ganxet no són una cosa que creieu que podríeu perfeccionar, però són el que són, encara que s'adaptin com a cobertes de sabates. D'altra banda, Anderson i el seu estilista, Benjamin Bruno, se'ls van mirar a l'estudi el temps suficient perquè se'ls ocorrés alguna cosa més. "En Ben i jo vam pensar, en realitat semblen aplicacions d'iPhone!"