El dissenyador pretenia reelaborar estils clàssics de roba masculina, combinant elements de peces icòniques i influències de l'aire lliure.
Després de presentar la seva darrera col·lecció en forma de look book, la tardor Junya Watanabe va fer un mini espectacle a les oficines de Comme des Garçons a Tòquio. Va treballar amb diverses marques de roba de treball i accessoris per crear versions actualitzades d'estils clàssics i exteriors.
Watanabe va situar la roba exterior al centre de l'escenari, amb una jaqueta o un abric com a punt focal de gairebé tots els aspectes. Va col·locar panells de jerseis Fair Isle sobre abrics encoixinats i jaquetes universitaris, i va contrastar la tela clàssica de Carhartt amb la pana.
Altres estils combinaven blazers de tweed amb panells vermells o grocs brillants i tancaments de cremallera. Es van combinar amb pantalons Carhartt d'ajust relaxat i fins als turmells amb talls amples o rectes.
Moltes peces, com ara barrets de Mühlbauer i sabates de Stepney Workers Club, van incloure lletres de la cançó de l'artista de hip hop Loyle Carner "Not Waving, but Drowning". Altres col·laboracions inclouen bosses Il Bisonte i texans de Levi's. Watanabe també va utilitzar obres d'art de portades d'àlbums d'artistes com Emapea, Koralle, Stan Forebee, Saib i Yeyts com a gravats.
