LONDRES, 9 DE GENER DE 2016
de LUKE LEITCH
Quan Patrick Grant va anar recentment a la festa del 30è aniversari d'un amic, temàtica de 1985, la nena d'aniversari i els seus contemporanis anaven vestits de Madonna, Michael Jackson i altres icones d'un any que eren massa joves per recordar. Grant, però, prové d'una anyada anterior, la va viure, i es va inspirar per desenterrar algunes de les seves peces més antigues: "No em podia creure el còmode i lliure que eren de portar", va dir.
És per això que aquesta col·lecció d'E. Tautz va presentar la imaginació dels anys 80 de Grant filtrada a través de la valenta missió del seu segell d'aportar una sensibilitat de Savile Row a la moda de temporada. Hi havia molts tics reconeixibles de l'època. Els abrics de llana amb espatlles suaus i de doble botons de color blau marí i gris amb espatlles allargades amb pessigolleig de tríceps. Els vestits negres i els conjunts de camisa de butxaca negres que portaven amb llaços enfrontats exigien una referència a Gary Numan. Una samarreta de jersei amb una barreja de llana i niló venia amb una cremallera diagonal a l'escot que Grant va dir que s'havia extret d'aquella peça injuriada en retrospectiva, el vestit de closca (anglès britànic per als xandalls amb panells de niló dels anys 80 i anys 90). Hi havia una gran quantitat d'onades autèntiques i observades amb cura per sobre dels pantalons de cintura alta i un sol plec de Grant. Era gairebé tot perfectament encantador, que potser era el problema. El poderós llançament de Sylvester el 1984, "Rock the Box", va aparèixer a la banda sonora de Grant. Comproveu-lo a YouTube per confirmar fins a quin punt eren realment els gustos contemporanis. Grant és massa esteta com per posar-se lleig, i aquestes eren roba bona, de fet, però un parell o dos de material d'origen menys filtrat haurien augmentat l'impacte d'aquesta col·lecció.