LONDRES, 10 DE GENER DE 2016
de NICK REMSEN
Richard James té un redactor dolent. Llegiu aquesta estrofa inicial abreujada de les seves notes de presentació de tardor: "La col·lecció fa sonar la botzina amb força, aixeca la bandera vermella i posa la seva càrrega exòtica sota un cel gris platejat als molls de Londres el 1935". Va ser suficient per evocar una vinyeta imaginativa força viva (i cacofònica) mentre esperava l'hora de l'espectacle. (Vaig seguir pensant en les escenes d'embarcament al Titanic, és cert que 20 anys abans i no a Londres, però tot i així plenes de grandesa marinera anglesa.)
Sovint era convincent veure com l'execució del dandisme de Savile Row reunia els primers punts de contacte dels industrials marítims; un vestit de quadres Príncep de Gal·les, per exemple, reflectia aquella boira londinenca acerada a la paleta i un nàutic (gosos dir, naughty-cal) s'inclinava a través de la seva solapa eixamplada i la jaqueta de doble botonadura. Una altra jaqueta de color gris groc, també de doble botonadura però més boxer i que no formava part d'un vestit, va capturar el "cachet genial" de l'oceà quan es portava sobre un polo bàsic. Hi havia alguns signes d'interrogació, però. L'ús freqüent del verd verd, un color dur si mai n'ha existit, va dirigir de vegades la passarel·la cap a aigües exigents. Idem per a un jersei de coll alt semi-ombré teixit amb tints Union Jack massa saturats. Tanmateix, si ets fidel a James, ets fidel al color en tàndem, ja que la marca mai no ha estat tímida d'una tonalitat forta.
El que va funcionar de manera més impressionant aquí (i, una mica irònicament, el que també es va sentir més contemporani) va ser l'adhesió a les arrels profundament angleses del nexe de la col·lecció. Una jaqueta melton amb un doble tancament estret de botons (el seu fil rovellat, sens dubte, recordava la drassana) i una trinxera de màniga alta canyella s'adaptaven satisfactòriament al focus.